HEM DE DEIXAR QUE ELS XIQUETS CUINEN?

   Els adults tendim a pensar que els xiquets i la cuina són incompatibles en el nostre afany sobreprotector per a evitar-los possibles corts o cremades, però arriba una edat en la qual els propis xiquets, bé per curiositat o bé perquè els agrada de debò, van demanant fer alguna coseta: el seu desdejuni, un pastís, o un bescuit, per exemple.

   I és que la proliferació de programes de televisió basats en la cuina, fa que molts adults i xicotets perceben la cuina com un hobby molt més pròxim que abans, despertant interés en els nostres xicotets per imitar el que veuen en la televisió.

   Per això, és important destacar que la cuina en els xiquets té molts avantatges com: potenciar la seua autonomia i autoestima, millorar la seua educació nutricional i la seua destresa manual, estimula els seus sentits i els fa valorar més l'esforç realitzat per a obtindre un resultat, creant un vincle familiar. i això, sense necessitat d'elaborar receptes complicades.

   No obstant això, els experts en classes i tallers de cuina dirigits als més xicotets, recomanen que fins als dotze anys d'edat no utilitzen els focs, limitant-se a la preparació de receptes fredes o que incloguen l'ús del forn sota la supervisió d'un adult.

LES AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES INFANTILS

   Els xiquets que pateixen d'al·lèrgies alimentàries poden tindre diferents tipus de reaccions, variant el grau d'afectació a cada xiquet. Alguns xiquets poden reaccionar amb símptomes menors com a granellada o picor. Mentre que altres xiquets poden experimentar reaccions al·lèrgiques molt severes que si no es tracten immediatament poden comportar perill de mort. És difícil saber o predir el tipus de reacció al·lèrgica que un xiquet puga experimentar. Els símptomes més comuns d'una reacció d'al·lèrgies alimentàries inclouen: granellada, inflamació, picors, formigueig en la boca, urticària, inflamació dels llavis, vòmits, diarrea, tos o problemes en respirar. Qualsevol aliment pot causar al·lèrgia alimentària així que és important ser conscient dels senyals i els símptomes. Però hi ha certs aliments que tenen més possibilitat de causar una reacció al·lèrgica, en particular els següents: llet, ou, fruita seca, soja, blat, peixos i mariscos.

   La majoria de les al·lèrgies alimentàries ocorren dins de pocs minuts havent dinat l'aliment al·lergogen. No obstant això, algunes reaccions poden aparéixer fins de dues a quatre hores més tard.

   Les al·lèrgies alimentàries no són fàcils de manejar: varien de xiquet a xiquet i no existeix una sola solució per a manejar-les. És important comprendre les al·lèrgies alimentàries i oferir consells i recursos que ajuden als pares, educadors i a altres adults a manejar-les.

ÚS DE LES TIC EN LLUITA CONTRA EL SEDENTARISME I ELS MALS HÀBITS ALIMENTOSOS INFANTILS

   El problema del sedentarisme i els mals hàbits d'alimentació han anat evolucionant segons han anat sorgint noves tecnologies per a l'oci i nous aliments precuinats o ultra processats. Ser conscients d'aquest fet, ens permetrà lluitar per a buscar mesures contra l'obesitat i intentar, en major mesura, previndre-la i disminuir-la.

   Per això, al meu judici és important l'ús de les TIC en els entorns escolars i els relacionats amb la salut infantil. Tant els educadors com els professionals d'infermeria i pediatria, juguen un paper transcendental en la vigilància i prevenció de l'obesitat infantil.

   Des del meu punt de vista, seria convenient la introducció en els col·legis d'una assignatura de "Educació Nutricional", a fi de que els més xicotets des de l'inici de la seua etapa escolar adquiriren els coneixements i capacitats necessàries per a ser conscients de la importància d'una alimentació sana i saludable, basant-nos en l'ús de TIC, per a aconseguir una millora en el coneixement dels seus beneficis.

   Amb l'ús de les TIC, està demostrat que s'aconsegueix el desenvolupament de la imaginació, podent emprar els mitjans o xarxes socials com a eines de prevenció i programes d'intervenció destinats a influir en els comportaments alimentosos infantils.

QUÈ LI DONE AL MEU FILL/A PER A BERENAR EN EIXIR DEL COL·LEGI?

   
   Els berenars dels xicotets de la casa han de ser sanes, buscant que siguen nutritivament delicioses, evitant els productes de brioixeria industrial amb alt contingut en greixos saturats.

   És important encertar amb els gustos dels més xicotets, però bé és cert que han d'anar provant de tot, tenint en compte la seua edat i les seues necessitats nutricionals.

   Per a això, una sèrie de consells per a encertar en la nostra cerca d'un berenar nutritiu i saludable serien els següents: no donar de berenar brioixeria industrial, evitar els sucs embotellats (pel seu alt contingut en sucre) i, finalment, planificar els berenars amb el xiquet perquè ell mateix puga triar la fruita, els entrepans o els iogurts que preferisca.

   I és que els millors berenars per als xicotets de la casa són senzilles, i solament requereixen una miqueta d'imaginació per a triomfar, evitant que caiguen en la monotonia dels berenars repetitius, que els acaben semblant poc apetibles una vegada ixen del col·legi i es disposen a afrontar una apassionant vesprada de jocs en companyia dels seus pares o amiguets.

I A L'ESTIU, COM HA DE SER L'ALIMENTACIÓ DELS MÉS XICOTETS?

   

L'alimentació dels més xicotets de la casa a l'estiu requereix els nutrients i la hidratació suficients per a compensar la pèrdua que la seua suor corporal i l'exposició al sol poden provocar, partint de la base de buscar una dieta rica, variada i saludable, evitant el "menjar ràpid" o poc saludable. I és que l'augment de les temperatures redueix el seu apetit, fent, a més, que augmente la seua necessitat d'hidratació. Els horaris dels més xicotets poden veure's alterats per l'augment de les hores de llum solars.
   És fonamental que mai falte el subministrament d'aigua per als més xicotets, però també es pot tirar mà a aliments que l'ajudaran a estar sa i hidratat, com per exemple, la fruita de temporada (especialment el meló, el meló d'Alger i la bresquilla), o les verdures i hortalisses en cremes (de carabasseta, per exemple), ja siguen temperades o fredes. A més, els batuts i gelats naturals són digestius i unes postres perfectes per als més xicotets.
   En definitiva, la dieta ha de ser rica i equilibrada durant tot l'any, però en l'època estiuenca podem recolzar-nos en productes de temporada que els aportaran un afegit perquè els més xicotets es mantinguen hidratats i amb molta energia per a divertir-se durant tot el dia i gaudir de les seues vacances.

ALIMENTACIÓ INFANTIL EN AQUESTA ÈPOCA HIVERNAL.

   

L'alimentació dels xiquets a l'hivern, sovint, suposa un dels grans maldecaps perquè, amb les temperatures fredes, tendim a pensar que les necessitats alimentoses dels xiquets poden veure's alterades.

   Els principals motius pels quals es canvien els hàbits alimentosos dels xiquets durant l'hivern es deu a la baixada de temperatures i al canvi en les hores de sol durant el dia, la qual cosa fa que el cos haja d'aclimatar-se a aquest canvi, preparant el sistema immunològic per a poder véncer els freqüents refredats infantils que es produeixen en aquesta època de l'any.

   Per això, la necessitat energètica dels xiquets ha de ser lleugerament superior durant aquesta època de l'any amb l'objectiu de mantindre una temperatura corporal estable i combatre les gèlides temperatures.

  En conclusió, alguns aliments són perfectes per a aquest propòsit, tals com: verdures i hortalisses, fruites, la fruita seca, i ingerir gran quantitat de líquid per a contrarestar els canvis de temperatura associats en passar del carrer a una estada dotada de calefacció o aire condicionat. El seu consum ens ajudarà a incrementar la seua temperatura corporal i mantindre el seu sistema immunològic en perfecte estat.

PREVENCIÓ DE L'OBESITAT INFANTIL.

Mantindre als xiquets saludables i creixent forts significa mantindre'ls actius i menjant aliments saludables cada dia. La ingesta d'aliments grassos i ensucrats, incrementa les possibilitats que els xiquets augmenten de pes, especialment si no són actius. Si bé és cert que alguns xiquets són genèticament propensos a l'obesitat, és important ajudar-los a minimitzar l'augment de pes. Una bona manera de començar, és inculcar-los des de bé prompte uns hàbits saludables i la pràctica d'exercici físic. La prevenció és la solució a llarg termini. Mentre més majors es fan els xiquets més difícil és canviar els seus costums. Treballar junts com a família mentre el xiquet està encara formant els seus hàbits i preferències d'aliments els ajudarà a tots a sentir-se més saludables i a estar més saludables.

   I és que la nutrició pot ser divertida, alhora que molt important, per als xiquets que estan tractant de perdre pes. Ajudar-los a aprendre hàbits saludables significa ensenyar-los el que són decisions saludables i per què són importants. Tot això a fi d'evitar les conseqüències en la seua salut física, emocional i social, que l'obesitat infantil els pot comportar.